Un nen que mira

Potser per a vosaltres no té res d’excepcional veure un nen assentat en l'esglaó de l’entrada d’un edifici mirant com passen els cotxes, però per mi, si que ho és.
Estic a la parada del bus i no puc evitar mirar aquest nen d’uns 6 anys. Em pensava que pels nens, el món s’acabava a 3 metros d’ells, distancia que hi ha entre el sofà i la televisió. La seva vida transcorre per les diferents pantalles que envaeixen el seu món : pantalles de tele, pantalles d’ordinador, pantalles de les consoles de jocs. Aquest no. Aquest nen està observant el món que hi ha més enllà de les pantalles. Porto 15mn a la parada i el nen sembla meravellat amb el paisatge urbà que l’envolta. De cop s’aixeca i mira els posters de dones amb roba interior de la merceria del costat. Se li escapa un somriure. Es torna a assentar. Amb dos dits de la mà dreta s’aguanta la barbeta. Està pensant. O processant el que estan veient. M’encanta aquesta imatge, del Pensador de Rodin.
Torna a mirar els cotxes i la gent que passa pel carrer. Mira el cel amb la boca oberta. Em mira a mi. El miro. Em somriu. Li somric.
Tinc ganes d’apropar-me d'ell per demanar-li com es diu. Però no m’atreveixo.
Per què molestar-lo ? Un nen que mira és un nen que està descobrint, que perd el temps per observar. Fantàstic.
Arriba el bus. He de deixar aquest nen que m’ha sorprès per la seva aptitud i m’emporto el record d’aquests ulls d’infant encuriosits , no sé per què, plens d’optimisme.

"Mon côté fragile" de PAULINE

Je ne veux pas tout donner en seul coup d'œil,
Me dévoiler à la terre entière,
Au moindre regard inquisiteur,
Je préfère me sauver, éviter les écueils,
En préservant mon univers,
Mon petit monde intérieur,

Il ne faut pas croire tout ce qu'on voit de moi,
Je ne suis pas si fidèle,
Y'a des humeurs qui affleurent à deux pas,
Comme une vie parallèle,

Mon côté fragile,
Mon côté cristal et lunaire,
Les secrets que je veux garder,
Mon côté fragile ,
Mes ombres et mes mystères,
Les choses que je veux protéger,
Mon côté fragile,

Je ne tiens pas à livrer toute mon âme en pâture,
A tous les donneurs de leçons ,
Les partisans du moindre effort,
Les faux amis, femmes et hommes de mauvaise nature,
Qui ne se posent aucune question ,
Et me prennent pour leur réconfort,

Il y des larmes que je ne veux pas verser ,
Devant n'importe qui,
Il y a des doutes que je ne veux pas laisser ,
Aux oreilles non averties,

Mon côté fragile ,
Mon côté cristal et lunaire,
Les secrets que je veux garder,
Mon côté fragile ,
Mes ombres et mes mystères,
Les choses que je veux protéger,
Mon côté fragile,

Cette face cachée de moi que je garde en sommeil,
Qui ne s'offrira qu'à ceux et celles,
Lisant sur le bout de mes rêves,

Manuals

Odio els manuals d’instruccions.

Cada cop son més sofisticats i menys comprensibles. Com que la majoria de les coses que es fabriquen actualment es fan pel mercat mundial, els manuals ens arriben en 20 llengües i et passes mitja hora buscant una llengua que entenguis. En mig del polonès, suec, finlandès, rus, danès, txec... acabes trobant , com si fos un salvador, la part en castellà.

Les primeres pagines d’aquests manuals son les que et fan sentir més ignorant, per no dir més idiota : “ per posar les piles primer ha d’obrir la tapa...”. No mira agafaré una “taladro” i faré un forat per embotir hi les piles”. O bé :“ ha d’endollar el telèfon a una presa de corrent elèctric per que funcioni “ . Vaja no hi havia caigut amb això que l’endoll s’havia de posar en una presa elèctrica. Jo estava buscant algun forat en el meu cos per posar lo...

No m’agraden els manuals.

Més que manuals, son totxos que t’enreden. Cent pagines per explicar-te com funciona un mp4. I total és per escoltar música : play i s'ha acabat! Les tres quartes parts del que llegeixes no et serveix mai per a res però si ets una bona nena t’ho has de llegir tot, fins hi tot la part sobre la garantia i serveis post venda.

Odio els manuals d’instruccions.

Però.........un dia , em van deixar una nevera mini bar per posar-la al maleter del cotxe. En el moment de entregar-me la em van demanar si volia el manual d’instruccions. Jo, evidentment, vaig dir que no el necessitava , que total era una nevera, i no un ordinador per a fer funcionar una central nuclear.Un cop endollada la nevera a una presa especial del cotxe, hi vaig posar entre altres coses cerveses i xocolata. Contenta i feliç amb la meva nevera vaig marxar.Al cap d’una hora em vaig parar per anar a buscar una cervesa fresqueta a la meva nevera . Fresqueta......Jo si que em vaig quedar gelada quan al obrir la nevera, em vaig adonar que les cerveses estaven calentes ! Ves per on, la punyetera nevera tenia opció A i B : A per refredar, B per escalfar.....I la llesta de mi no ho sabia.....perquè no m'havia llegit el maleït manual d’instruccions.

Odio els manuals d’instruccions.

Per la seva culpa aquell dia em vaig haver de beure una cervesa amb gust a pixum fins a trobar una gasolinera.....

I la xocolata ? Nocilla, nens, em vaig trobar amb nocilla !

Vaig de comunions

El proper cap de setmana comencen les comunions. Ja tinc unes quantes invitacions pendents.
Quin negoci les comunions. Els fotògrafs fan l’agost. Proposen uns àlbums de fotos que semblen més aviat el Book d’una futura top model. Els vestits que porten les nenes son vestits en miniatura de núvia però el preu és gran, gran i gran ! Els nens porten uns trajes de mariners que en un país de muntanya com el meu, trobo que no és molt apropiat ....Els restaurants estan tots a tope i les perruqueries iguals.
He de fer un regal de comunió a un nen i vaig perduda perquè no sé que comprar-li. Un joc, un rellotge ...etc ? I jo penso : no seria més apropiat un regal amb alguna connotació més espiritual ?
No sé una Bíblia, un nou testament, un llibre sobre les diferents religions....
Si opto per aquest tipus de present sé que passaré per una rara...i el nen s’endurà un bon disgust. Que contradictori oi ?
Sóc de cultura cristina i em considero agnòstica. Però crec que el coneixement de les grans religions és necessària per entendre l’evolució de la humanitat, la seva historia, i els seus fonaments.
Sempre he considerat que demanar-li a un nen de fer la comunió amb només 8 anys era una bajanada. Com se li pot demanar a un infant de reflexionar sobre el sentit de la vida, en el bé, el mal, el perdó, la confessió, i en escollir una creença? L’home evoluciona, i les seves creences també en funció del seu viscut. Es tarda molt en obtenir respostes , quan s'obtenen és clar. La majoria dels nens no han tingut temps de fer tot aquest procés de reflexió.

I és que fan la comunió per fer-la. Sense qüestionar-se. Ara que hi penso...si que es qüestionen i molt : “que demano per la meva comunió? una Nintendo DS, una PSP, una maquina de fer fotos, un mòbil, un portàtil......”

La universitat de Rouen (França) ha dut a terme un projecte fantàstic : digitalitzar els manuscrits de l’obra mestra de Gustave Flaubert, “Mme BOVARY”.
Han fet falta dos anys i mig , i un grup de 130 persones, format per estudiants i professors de lletres d’arreu del món, per a desxifrar els 4.500 fulls manuscrits.
Els primers en treballar en aquest projecte eren professors, però vist l’amplada del projecte, es va estendre a tots els apassionats de Flaubert.
Per a que us feu una idea de la dimensió d’aquest treball d’orfebre : s’han necessitat entre 3 i 10 hores per a desxifrar un sol full manuscrit ! i recordo que n’hi havia 4.500 !

He anat a visitar la pagina web www.bovary.fr on es pot consultar el resultat final.
Un consell, no tingueu presa. Preneu-vos-ho com un passeig en el temps, com si fóssiu un curiós que mira per sobre de l’espatlla de Flaubert mentre aquest escriu i es baralla amb el seu full en blanc, observeu els seus dubtes, els seus canvis d’estil, el paràgraf que un cop rellegit és ratllat i reemplaçat per un de nou. Impressionant !

Espero que disfruteu tan com jo !

"Economia corporal" de Francesc ORTEU

Ahir al programa de radio Versió Rac1 del Toni Clapés, vaig escoltar una part de l'entrevista que li feien a l’articulista del diari Avui, Francesc Orteu que acaba de publicar el llibre “Economia corporal” que ell anomena : tractat de gestió corporal.
Va ser molt entretingut.... Després és qüestió d’opinions i d’adherir-hi o no.
Aquest llibre pretén extrapolar la economia d’empresa a la economia del món de la parella. Un mica agoserat Sr Orteu...un mica simplista als meus ulls..... crec que l’economia té un temari que donaria per més...
Orteu parteix de la base que la economia pot ser molt útil per gestionar la nostra vida sexual. Quan parla d'empresa es refereix al ser humà i més concretament al seu cos.

Em vaig quedar amb aquestes glories :
“ El millor per prosperar és associar-se amb d’altres empreses. ” DESACORD per ser feliç no és necessari estar en parella
“L’empresa té un valor, i qualsevol empresa femenina té més valor que una empresa masculina ja que la primera inverteix més”. D’ACORD les dones invertim més en roba, cosmètics...etc però cada cop els homes es cuiden més.
“El valor del cos d’una dona creix amb el temps, puja molt fins als 30 anys i després cau en picat” DESACCORD les dones de més de 30 anys son/poden ser molt atractives
“El valor del cos d’un home es mante de forma més sostinguda “ D’ACORD als homes no se’ls hi demana de fer durant tota la seva vida una talla 40.
“La desinflació és quan el cos perd valor : un element desinflacionista : engreixar-se."D’ACORD....maleït culte del cos....
“Quan vas pel carrer i veus a una parella t’adones de si els dos patrimonis estan equilibrats. Si hi ha desequilibri significa que hi ha un valor ocult, com poden ser els diners, l'èxit, la popularitat”. D’ACORD tot i que de vegades és tracta d’un estereotip...
“Les empreses intenten tenir el monopoli, associant-se amb una altra empresa, però aquesta situació és sostenible fins a una certa edat. Desprès és necessari obrir-se a nous mercats o nous inversors. En aquest cas entra en joc la caixa B, o la doble comptabilitat." D’ACORD fa referència a la existència dels amants.....
"Les dones tendeixen a gestionar la seva empresa de forma especulativa. Busquen que la seva empresa creixi sempre de valor i fer inversions a llarg termini". D’ACORD...les dones volen estar sempre guapes i més que un amant busquen reemplaçar la seva parella actual per una altra de duradera.
"Els homes tenen una economia dita productiva on es busca sobretot el benefici immediat fent inversions a curt termini." D’ACCORD...aqui te pillo aqui te mato.

Malhauradament no vaig poder acabar d'escoltar tota l'entrevista. Em quedo amb allò que tots sabem, i és que els dones no funcionem com les homes.

El meu país serà violeta !

En el meu estimat país dels Pirineus estem d’eleccions. Diumenge elegim el nou Cap de Govern.
Ahir la meva filla em va dir que la mestra li havia donat deures per a mi: explicar les eleccions.
Com que sóc dona de colors, vaig pensar explicar-li utilitzant els colors.
Vaig començar així:

“Un país ha de tenir un “jefe” que és el representant de la gent que hi viu.
Aquest “jefe” l’escollim entre totes les dones i homes que tenim més de 18 anys i que som andosins.
Com que no tots pensem de la mateixa manera, es presenten diferents persones per a ser “jefes” amb idees i opinions diferents. Es com si cadascu tingues un color preferit :
- els uns prefereixen el blau
- els altres prefereixen el vermell
- uns altres els hi agrada el verd
- encara uns altres volen el blanc
- i uns últims prefereixen el gris.
El dia de les eleccions, la gent amb dret de vot, escollirem el color que més ens agradi i el color que hagi estat més votat correspondrà al del nou Cap de Govern.
- I tu mama quin color votaràs?
- Jo votaré el color que guanyarà.
- I com ho saps quin color guanyarà?
- Perquè cada vegada ho he encertat. De totes maneres guanyaran o els vermells o els blaus perquè son els colors preferits de la gent.
Llavors la meva filla, de tan sols 9 anys, però molt sabia ella, m’ha dit:
- I perquè no hi ha un partit violeta?
- Violeta?
- Si, mama, si remenes el color blau i el color vermell fa violeta i llavors segur que sortirien guanyadors!

Un partit violeta.... color de les dones.....Perquè no ?

A les properes eleccions seré candidata i la meva filla serà la meva assessora.

Ara només em cal trobar el nom del partit. Algun suggeriment ?