Porto un tattoo al braç esquerra. Deu mesurar uns 2cm x 2cm.
Me’l va posar la meva filla ahir, després de menjar-nos una bossa de patates.
Vaig haver d’escollir entre el peix multi-color i la cara de lleó. He deixat les coloraines per a ella i jo m’he quedat la gola de la fera.
Aquest mati quan he arribat al despatx, tots els ulls s’han dirigit al meu braç.
- t’has fet un tatuatge ?
- no, és una tattoo de bossa de patates
- .... i com és que... ?
- res....la meva filla que me’l va posar...
- ah !!!
Aquest diàleg s’ha anat repetint durant tot el mati, cada cop que em creuava amb algú i veia el meu estimadíssim tattoo.
I és que, a qui se li acut posar-se un tattoo de bossa de patates, en un lloc tan visible, ensenyar-lo i a més.... a la meva edat !
Crec que si hagués arribat amb un tatuatge de veritat, d’aquells que et marquen per vida, en tots els sentits del verb marcar , no hagués estat objecte de tants comentaris.
Un tattoo només és pels nens. I a partir d’una certa edat si portes un tattoo de bossa de patates, o és que ets rara, excèntrica o cutre.
Avia’m avia’m ??? en quina categoria em col·loco ???
Rara : dona, jo diria que soc diferent. Rara, el que és diu ser rara no ....A més ho trobo com a negatiu....i no m’hi reconec. No no em considero rara.
Excèntrica : m’ha costat i tot escriure aquesta paraula. Però mira que l’arribem a sentir últimament. Ve a ser el mateix que ser rara però dit de forma més bonica. No és tant negatiu. Al contrari. Com diria la meva santa àvia : “nena muda i tot ! “. Va si, direm que sóc excèntrica !
Cutre : bé aquí ja entrem en una part més subjectiva. El que per mi és “cutre”, és una “xulada” per a un altre. Per mi “cutre” és allò que estèticament no m’agrada, que desentona, que no està conjuntat. Que desencanta els meus sentits. Però és clar com que soc excèntrica....puc arribar a ser “cutre” sense saber-ho !
Per tant , se suposa que si he acceptat de posar-me un tattoo de bossa de patates és perquè soc una excèntrica ( més glamuros que rara ) amb un punt de “cutreria” .
Doncs no senyors ! En realitat m’he posat el tattoo perquè em feia il·lusió tornar a sentir la sensació del petit paper mullat a sobre de la meva pell, desencolar-lo ben a poc a poc , mentre supliques que no es mogui el dibuix, inclinant el cap i mirant el tattoo del reves, i esperant que aguanti un màxim de dies, malgrat les dutxes, el frec amb la roba i el sol !!!
Visca el tattoo de bossa de patates !
Me’l va posar la meva filla ahir, després de menjar-nos una bossa de patates.
Vaig haver d’escollir entre el peix multi-color i la cara de lleó. He deixat les coloraines per a ella i jo m’he quedat la gola de la fera.
Aquest mati quan he arribat al despatx, tots els ulls s’han dirigit al meu braç.
- t’has fet un tatuatge ?
- no, és una tattoo de bossa de patates
- .... i com és que... ?
- res....la meva filla que me’l va posar...
- ah !!!
Aquest diàleg s’ha anat repetint durant tot el mati, cada cop que em creuava amb algú i veia el meu estimadíssim tattoo.
I és que, a qui se li acut posar-se un tattoo de bossa de patates, en un lloc tan visible, ensenyar-lo i a més.... a la meva edat !
Crec que si hagués arribat amb un tatuatge de veritat, d’aquells que et marquen per vida, en tots els sentits del verb marcar , no hagués estat objecte de tants comentaris.
Un tattoo només és pels nens. I a partir d’una certa edat si portes un tattoo de bossa de patates, o és que ets rara, excèntrica o cutre.
Avia’m avia’m ??? en quina categoria em col·loco ???
Rara : dona, jo diria que soc diferent. Rara, el que és diu ser rara no ....A més ho trobo com a negatiu....i no m’hi reconec. No no em considero rara.
Excèntrica : m’ha costat i tot escriure aquesta paraula. Però mira que l’arribem a sentir últimament. Ve a ser el mateix que ser rara però dit de forma més bonica. No és tant negatiu. Al contrari. Com diria la meva santa àvia : “nena muda i tot ! “. Va si, direm que sóc excèntrica !
Cutre : bé aquí ja entrem en una part més subjectiva. El que per mi és “cutre”, és una “xulada” per a un altre. Per mi “cutre” és allò que estèticament no m’agrada, que desentona, que no està conjuntat. Que desencanta els meus sentits. Però és clar com que soc excèntrica....puc arribar a ser “cutre” sense saber-ho !
Per tant , se suposa que si he acceptat de posar-me un tattoo de bossa de patates és perquè soc una excèntrica ( més glamuros que rara ) amb un punt de “cutreria” .
Doncs no senyors ! En realitat m’he posat el tattoo perquè em feia il·lusió tornar a sentir la sensació del petit paper mullat a sobre de la meva pell, desencolar-lo ben a poc a poc , mentre supliques que no es mogui el dibuix, inclinant el cap i mirant el tattoo del reves, i esperant que aguanti un màxim de dies, malgrat les dutxes, el frec amb la roba i el sol !!!
Visca el tattoo de bossa de patates !
3 comentaris:
jajajaaj
a mi m'haguès agrada't veure la cara de la teva filla. I es que no em negarás que no és habitual veure aquest tipus de tattoo en la pell d'un adult. Si no recordo malament aquests tipus de tatuatge en deien calcomonia (potser d'aqui la part cutre). Com que no porta penjada cap "marca de renom" aqui va que ni pintada la paraula excentrica i tot plegat et fa ser "rara" a ulls dels demés.
Ni t'explico els meus dos mesos amb una cueta de fils de colors, feta per mans infantils, amb una alegria desbordada de tant de temps que la vaig dur. Fins i tot ella no podia creure que l'arribés a portar fins que va caure.
Crec que aquestes coses nomès es capaç de fer-ho una mare.
Enhorabona per la teva valentia. Un post molt divertit i alhora més profund del que pot semblar.
Una abraçada
molt bé! així m´agrada:fent que la miren a una sigui per algo bo o dolent(com deia aquella actriu)Encara que el peixet de colors tampoc havera estat malament...
així ja haveren dit que ets rara, infantilòide,excèntrica,ègòlatra
consentidora de la teva filla,cutre(els cal.lificatius serien innumerables)i després haveren passat als comentaris següents:
"mira esta com ha canviat des de fa un temps" "has vist la foto que té a la taula?" "amb qui parlarà tant per telèfon?" etc.Que som així, que ens embalem de seguida...és el que tenen els tattoos de les bosses de patates: que amaguen missatges,que invoquen records i que provoquen enveges a qui no s´atreveix a portar-lo...
A mi lo que me parece es que eres sigues siendo una niña aún, esa característica típica de las personas que todavía mantienen la magía... un beso
Publica un comentari a l'entrada