La Sara només té 11 anys i començar a fer-se amigues, amb qui no només juga sinó que té relacions més complexes. Amigues amb qui compartir quin noi li agrada, el que ha passat a l’escola, amb qui comenta que li agraden les seves sabates que porta, i que voldria tenir el mateix top que ella. Converses de pati, converses de carrer, converses de casa. Lligams que es creen, afinitats que sorgeixen.
El messenger permet continuar aquestes converses que en una altra època s’haguessin fet per carta : amb aquell paper amb dibuixos, on s’hi enganxava alguna imatge, que es perfumaven, evitant fer faltes, aplicant-se per a fer una lletra bonica, amb el bolígraf més fi que es trobava per casa tot i que sempre s’havia de tornar a recopiar per a que fos perfecta.
La Sara només té 11 anys i la seva nova amiga Clara 14. Malgrat la diferencia d’edat s’han caigut bé : una ha trobat una mena de germana gran, un model, i l’altra una germana petita i sobretot algú que l’admira. Motivacions suficients per a voler estar en contacte.
La Sara només té 11 anys i li ha volgut fer un regal a la Clara. Uns regals. Un dibuix, una carta i un pastis. Vol fer-la contenta, vol demostrar-li amb aquestes petites coses que l’estima. Gran paraula la d’estimar... Cadascú li dona el seu significat. La Sara s'estima a la Clara perque se sent a gust amb ella i vol compartir el seu temps. No hi ha edat per aquests sentiments. Son sentiments naturals.
Però el que no sap encara la Sara és que segurament dintre d’unes setmanes s’oblidarà de la Clara. Per ella això ara és impensable però acabarà passant.
La Sara només té 11 anys i ara tot just comença l’experiència de viure amb intensitat les relacions humanes que aniran sent agradables, doloroses, interessades, dependents, necessàries, i frustrants al llarg de la vida.
I totes elles seran indispensables per a formar-se com a persona.
El messenger permet continuar aquestes converses que en una altra època s’haguessin fet per carta : amb aquell paper amb dibuixos, on s’hi enganxava alguna imatge, que es perfumaven, evitant fer faltes, aplicant-se per a fer una lletra bonica, amb el bolígraf més fi que es trobava per casa tot i que sempre s’havia de tornar a recopiar per a que fos perfecta.
La Sara només té 11 anys i la seva nova amiga Clara 14. Malgrat la diferencia d’edat s’han caigut bé : una ha trobat una mena de germana gran, un model, i l’altra una germana petita i sobretot algú que l’admira. Motivacions suficients per a voler estar en contacte.
La Sara només té 11 anys i li ha volgut fer un regal a la Clara. Uns regals. Un dibuix, una carta i un pastis. Vol fer-la contenta, vol demostrar-li amb aquestes petites coses que l’estima. Gran paraula la d’estimar... Cadascú li dona el seu significat. La Sara s'estima a la Clara perque se sent a gust amb ella i vol compartir el seu temps. No hi ha edat per aquests sentiments. Son sentiments naturals.
Però el que no sap encara la Sara és que segurament dintre d’unes setmanes s’oblidarà de la Clara. Per ella això ara és impensable però acabarà passant.
La Sara només té 11 anys i ara tot just comença l’experiència de viure amb intensitat les relacions humanes que aniran sent agradables, doloroses, interessades, dependents, necessàries, i frustrants al llarg de la vida.
I totes elles seran indispensables per a formar-se com a persona.