dijous, 24 de setembre del 2009

Les relacions

Jean Renoir : Deux jeunes filles

La Sara només té 11 anys i començar a fer-se amigues, amb qui no només juga sinó que té relacions més complexes. Amigues amb qui compartir quin noi li agrada, el que ha passat a l’escola, amb qui comenta que li agraden les seves sabates que porta, i que voldria tenir el mateix top que ella. Converses de pati, converses de carrer, converses de casa. Lligams que es creen, afinitats que sorgeixen.
El messenger permet continuar aquestes converses que en una altra època s’haguessin fet per carta : amb aquell paper amb dibuixos, on s’hi enganxava alguna imatge, que es perfumaven, evitant fer faltes, aplicant-se per a fer una lletra bonica, amb el bolígraf més fi que es trobava per casa tot i que sempre s’havia de tornar a recopiar per a que fos perfecta.
La Sara només té 11 anys i la seva nova amiga Clara 14. Malgrat la diferencia d’edat s’han caigut bé : una ha trobat una mena de germana gran, un model, i l’altra una germana petita i sobretot algú que l’admira. Motivacions suficients per a voler estar en contacte.
La Sara només té 11 anys i li ha volgut fer un regal a la Clara. Uns regals. Un dibuix, una carta i un pastis. Vol fer-la contenta, vol demostrar-li amb aquestes petites coses que l’estima. Gran paraula la d’estimar... Cadascú li dona el seu significat. La Sara s'estima a la Clara perque se sent a gust amb ella i vol compartir el seu temps. No hi ha edat per aquests sentiments. Son sentiments naturals.
Però el que no sap encara la Sara és que segurament dintre d’unes setmanes s’oblidarà de la Clara. Per ella això ara és impensable però acabarà passant.
La Sara només té 11 anys i ara tot just comença l’experiència de viure amb intensitat les relacions humanes que aniran sent agradables, doloroses, interessades, dependents, necessàries, i frustrants al llarg de la vida.
I totes elles seran indispensables per a formar-se com a persona.

6 comentaris:

dintel ha dit...

Quina sort té la Sara que comença...

Ico ha dit...

Inevitablemente se aprende más con el dolor que provoca el sufrimiento de las relaciones. Quizá tenga suerte y no sea muy doloroso el aprendizaje.

Marie ha dit...

Une véritable amitié se joue de tous les obstacles et jamais ne s'arrete

Une amitié quelconque s'use avec le temps, les distances et le moindre obstacle ...

Je suis de ceux qui croient que l'on gagnent toujours à accorder sa confiance et son amitié.

La jeune Sara à toute vie à construire, avec de multiples et diverses amitiés ...

horabaixa ha dit...

Hola Baldufa,

Qui sap, potser l'acabarà oblidant, potser si. És tan llarga la vida. Però, sense que s'adoni, oblidant o no, cada moment i cada sensació viscuda l'ajudaran a crèixer. La faran tal i com és.

M'agrada molt el relat, entranyable i tendre. Tan de bó es fessin més regals com els que fa la Sara. Amb el cor.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Las relacions siempre son complicadas sea cual sea la edad !!!

Anònim ha dit...

Jo, quan tenia 11 anys com la Sara, també feia amigues, escrivia cartes, els regalava dibuixos i les estimava com germanes. La meva mare em deia que tot això passaria i jo m'enfadava. Les defensava a mort. Però és el que dius, als 11 anys comencen les ralacions i les decepcions. Alegries també. Però nol i queda res a la Sara. En tinc 33 i encara aprenc coses de les relacions...quin llarg camí