dimecres, 22 d’abril del 2009

"Economia corporal" de Francesc ORTEU


Ahir al programa de radio Versió Rac1 del Toni Clapés, vaig escoltar una part de l'entrevista que li feien a l’articulista del diari Avui, Francesc Orteu que acaba de publicar el llibre “Economia corporal” que ell anomena : tractat de gestió corporal.
Va ser molt entretingut.... Després és qüestió d’opinions i d’adherir-hi o no.
Aquest llibre pretén extrapolar la economia d’empresa a la economia del món de la parella. Un mica agoserat Sr Orteu...un mica simplista als meus ulls..... crec que l’economia té un temari que donaria per més...
Orteu parteix de la base que la economia pot ser molt útil per gestionar la nostra vida sexual. Quan parla d'empresa es refereix al ser humà i més concretament al seu cos.

Em vaig quedar amb aquestes glories :
“ El millor per prosperar és associar-se amb d’altres empreses. ” DESACORD per ser feliç no és necessari estar en parella
“L’empresa té un valor, i qualsevol empresa femenina té més valor que una empresa masculina ja que la primera inverteix més”. D’ACORD les dones invertim més en roba, cosmètics...etc però cada cop els homes es cuiden més.
“El valor del cos d’una dona creix amb el temps, puja molt fins als 30 anys i després cau en picat” DESACCORD les dones de més de 30 anys son/poden ser molt atractives
“El valor del cos d’un home es mante de forma més sostinguda “ D’ACORD als homes no se’ls hi demana de fer durant tota la seva vida una talla 40.
“La desinflació és quan el cos perd valor : un element desinflacionista : engreixar-se."D’ACORD....maleït culte del cos....
“Quan vas pel carrer i veus a una parella t’adones de si els dos patrimonis estan equilibrats. Si hi ha desequilibri significa que hi ha un valor ocult, com poden ser els diners, l'èxit, la popularitat”. D’ACORD tot i que de vegades és tracta d’un estereotip...
“Les empreses intenten tenir el monopoli, associant-se amb una altra empresa, però aquesta situació és sostenible fins a una certa edat. Desprès és necessari obrir-se a nous mercats o nous inversors. En aquest cas entra en joc la caixa B, o la doble comptabilitat." D’ACORD fa referència a la existència dels amants.....
"Les dones tendeixen a gestionar la seva empresa de forma especulativa. Busquen que la seva empresa creixi sempre de valor i fer inversions a llarg termini". D’ACORD...les dones volen estar sempre guapes i més que un amant busquen reemplaçar la seva parella actual per una altra de duradera.
"Els homes tenen una economia dita productiva on es busca sobretot el benefici immediat fent inversions a curt termini." D’ACCORD...aqui te pillo aqui te mato.

Malhauradament no vaig poder acabar d'escoltar tota l'entrevista. Em quedo amb allò que tots sabem, i és que els dones no funcionem com les homes.

5 comentaris:

dintel ha dit...

Doncs jo penso que és més del mateix, sexisme (clar que no he escoltat l'entrevista, ni he llegit el llibre). Feliç Sant Jordi.

Marie ha dit...

Penso que és una llàstima que no hagis pogut escoltar més el programa.

He passat un excel·lent moment llegint la teva retranscripció.

Gràcies per compartit-ho, quan pugui sortir de casa, penso anar a comprar-m'ho.

Feliç Sant Jordi

Francesc Orteu ha dit...

Una abraçada

baldufa c'est moi ha dit...

Dintel :
Una pel sexista si....

Marie :
Es pot escoltar la totalitat de l'entrevista en el podcast de RAC1

Francesc :
Ostres no t'esperava per aqui....
Igualment per l'abraçada !

Francesc Orteu ha dit...

Cert, el llibre es totalment sexista. De fet no parla d'altra cosa que no sigui sexe. De sexe se n'ha parlat molt, i de romanticisme encara més. La gràcia del llibre és aportar una mirada nova sobre el tema, sense culps ni xantatges emocionals. La meva mirada és una mirada masculina, és clar. No pretenc negar-ho. Pero és que voler fer veure que es pot parlar de sexe sense prendre partit és una solemne bajanada, o no?
Petons (sexistes, és clar)