Potser per a vosaltres no té res d’excepcional veure un nen assentat en l'esglaó de l’entrada d’un edifici mirant com passen els cotxes, però per mi, si que ho és.
Estic a la parada del bus i no puc evitar mirar aquest nen d’uns 6 anys. Em pensava que pels nens, el món s’acabava a 3 metros d’ells, distancia que hi ha entre el sofà i la televisió. La seva vida transcorre per les diferents pantalles que envaeixen el seu món : pantalles de tele, pantalles d’ordinador, pantalles de les consoles de jocs. Aquest no. Aquest nen està observant el món que hi ha més enllà de les pantalles. Porto 15mn a la parada i el nen sembla meravellat amb el paisatge urbà que l’envolta. De cop s’aixeca i mira els posters de dones amb roba interior de la merceria del costat. Se li escapa un somriure. Es torna a assentar. Amb dos dits de la mà dreta s’aguanta la barbeta. Està pensant. O processant el que estan veient. M’encanta aquesta imatge, del Pensador de Rodin.
Torna a mirar els cotxes i la gent que passa pel carrer. Mira el cel amb la boca oberta. Em mira a mi. El miro. Em somriu. Li somric.
Tinc ganes d’apropar-me d'ell per demanar-li com es diu. Però no m’atreveixo.
Per què molestar-lo ? Un nen que mira és un nen que està descobrint, que perd el temps per observar. Fantàstic.
Arriba el bus. He de deixar aquest nen que m’ha sorprès per la seva aptitud i m’emporto el record d’aquests ulls d’infant encuriosits , no sé per què, plens d’optimisme.
Estic a la parada del bus i no puc evitar mirar aquest nen d’uns 6 anys. Em pensava que pels nens, el món s’acabava a 3 metros d’ells, distancia que hi ha entre el sofà i la televisió. La seva vida transcorre per les diferents pantalles que envaeixen el seu món : pantalles de tele, pantalles d’ordinador, pantalles de les consoles de jocs. Aquest no. Aquest nen està observant el món que hi ha més enllà de les pantalles. Porto 15mn a la parada i el nen sembla meravellat amb el paisatge urbà que l’envolta. De cop s’aixeca i mira els posters de dones amb roba interior de la merceria del costat. Se li escapa un somriure. Es torna a assentar. Amb dos dits de la mà dreta s’aguanta la barbeta. Està pensant. O processant el que estan veient. M’encanta aquesta imatge, del Pensador de Rodin.
Torna a mirar els cotxes i la gent que passa pel carrer. Mira el cel amb la boca oberta. Em mira a mi. El miro. Em somriu. Li somric.
Tinc ganes d’apropar-me d'ell per demanar-li com es diu. Però no m’atreveixo.
Per què molestar-lo ? Un nen que mira és un nen que està descobrint, que perd el temps per observar. Fantàstic.
Arriba el bus. He de deixar aquest nen que m’ha sorprès per la seva aptitud i m’emporto el record d’aquests ulls d’infant encuriosits , no sé per què, plens d’optimisme.
5 comentaris:
La mirada innocent d'un nen és una de les coses que més m'impressionen. Ara ho estic disfrutant amb els meus nebots. Quina passada!
Pour moi aussi ça a quelque chose d'exceptionnel et de magique un enfant qui prend le temps de vivre une vie d'enfant, le temps d'observer le monde qui l'entoure ....
Comme toujours je suis ravie de te lire et de te relire. Toujours avec un style inégalable, unique.
Lance toi dans l'écriture. J'ai pas encore trouver de roman sympa pour cet été. Tu m'en écris un
Biz
Llàstima que desprès es perd tot això.
Nuestra mirada ya no es inocente, interpreta y analiza, pero cada vez más,y por desgracia,vamos perdiendo esa capacidad de asombro de la infancia.
Amiga Baldufa c'est moi, Miss Totem,
Qué alegría volverte a encontrar por estos espacios cibernéticos. Ya ves, el mundo es un pañuelo. Espero que nos sigamos encontrando, aunque te hayas ido de Andorra a Groenlandia.
Muy atinada esa observación del niño fuera de su contorno más habitual, que es la pantalla de la TV.
Un beso,
Antonio
Publica un comentari a l'entrada