Un no res pot acabar sent un tot

Ahir al Periòdic de Catalunya feien una entrevista a l’escriptor portugués Antonio Lobo Antunes. He de reconèixer que era un desconegut per a mi. Llegint l’entrevista em vaig assabentar que era candidat al Premi Nobel de Literatura. Per un moment em vaig voler consolar pensant que probablement la gran majoria de la gent tampoc el coneixia i ho vaig trobar trist. Trist perquè se suposa que es tractar d’un gran escriptor i que no l’he llegit - com tants altres, em direu.
Remenant per internet he aprés que quan tenia tant sols 15 anys, es va atrevir a enviar un carta a l’escriptor francés CELINE ( m’encanta una de les seves citacions : “ en aquesta vida s’ha d’escollir, morir o mentir” ), per comentar-li el seu prodigiós llibre “Voyage au bout de la Nuit”. S’ha de ser agosarat per a fer-ho. Però ho va fer, i la recompensa d’aquest atreviment, va ser una resposta del propi autor ! Aquest fet va motivar Lobo-Antunes a dedicar-se al món de les lletres.
Un acte atrevit, unes paraules, una trobada fortuïta, poden ser els desencadenants de un canvi de rumb en la nostra vida.
Un no res pot acabar esdevenint un tot.
Però mai sabem quan passarà i si passarà....De vegades esperem i esperem i res no passa....Potser s’ha de fer com aquell nen de 15 anys, i atrevir-se.
A voir.....