El llum vermell

Sorprèn perquè la majoria dels menjadors tenen llums blancs. Aquest no. Te un llum vermell, i quan passo davant i el veig penso, perquè ha volgut tenir un llum vermell al menjador ? No sé perquè, potser perquè és un tòpic fàcil , en ve al cap la imatge d'un prostíbuls. Qui sap si la inquilina enyora uns anys de depravació en algun local d’alterne quan era jove. Dic quan era jove perquè la senyora Paquita que viu en aquest pis vermellós te 84 anys . Cada dia va a missa. Resa asseguda perquè els genolls ja no li aguanten aquest cos maltractat per la vida. Arrugada de tot arreu, no te miralls a casa. Diuen que era molt guapa de jove. Difícil de creure ho. Alguns veïns comenten que hi ha dies que posa tangos a les tantes de la nit i s’atreveix a murmurejar-ne la tonada. Una nit que tornava d’un sopar a les 3 de la matinada, la vaig veure prop de la finestra, amb un xal vermell transparent a les mans. Tenia els braços alçats. Semblava que estava a punt d’enlairar-se. De fons el llum vermell. Potser recordava un vell numero que havia fet. Somreia, somreia però al mateix temps plorava. L’enyor ja ho te això, una dualitat de sentiments, entre tristor i joia. Senyora Paquita, balli balli i no canvií la bombeta de color vermell del seu menjador perquè a mi en fa somiar cada vegada que la veig !