Seria de mort natural.
Cap traça. Cap prova. Cap culpable.
Per mi, seria un alliberament.
Imagina’t que per un moment pots decidir de la mort no violenta i suau,
de cinc persones que fan part de la teva vida. I no estic parlant d’aquell veí
que un dia no et va aguantar la porta de l’entrada de casa i tu anaves carregat
com un burro. No. Cinc persones properes, dels teus cercles més íntims.
Segur que no et costaria gaire trobar-les. És més, encara acabaràs
demanant-me una persona de més per a fer
desaparèixer.
Ja les tens en ment. T’imagines que bé estaries sense aquestes cinc
persones ? si, si se t’escapa un somriure. Irònic. Pervers. Saps que estàs
esdevenint un assassí en sèrie ? Salives i tot. Et dona plaer les imatges que t’estàs
imaginant.
I les frases de condol que diries ? et surten de forma natural. Quin
hipòcrita més gran estàs fet.
Fins i tot se t’escaparien llàgrimes de veritat ! Patètic. Interessant.
Reconfortant.
Si t’agradaria. Ho desitges.
Com tantes coses oi ? Però ara encara no és possible.
Amb una mica de sort, la vida te’ls traurà del davant ... abans que a
tu.
Mentre tant, ja saps el que et queda fer : el paperina com si res, i demostrant los hi
el molt que els aprecies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada