Ja està. Ja és mort. Les vegades que havia desitjat aquest moment i ara ....ara em fa pena. Em sap greu. Ai Joan tu que erets el més fort, el més valent, el més dictador. Que burra sóc. Per què ara només em venen al cap els bons records ? Com és que abans només tenia presents les males estones que m’havies fet passar ? Les humiliacions, els crits ? Joan et trobo a faltar. És que son tant anys... i tres fills.
Les cendres ? què vol que en faci de les
cendres. No les vull pas les cendres. S’ha acabat no ? doncs s’ha acabat, no en
vull saber res més d’aquest home.
Com diu ? que tenia un altre número de mòbil ?
però si només tenia un mòbil ? Si no m’esvero però has d’entendre que m’estic
assabentant que el teu pare tenia un mòbil que jo no sabia ! de la fulana segur...Ay
Joan tot i estan ben mort m’has de continuar humiliant d’aquesta manera. Com ho
vas estar fent tota la vida. Mal parit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada