El secret més ben guardat

M’imaginava que hi havia alguna cosa, que s’havien posat d’acord, però el que no em podia imaginar és que fins hi tot la meva  mare feia part d’aquest trama .

Veia coses rares, mirades, gestos i sobretot silencis. I tant que hi havia silencis ! Masses i tot ! Silencis totals, complets !

No sé si sóc la única que me’n he adonat. Tampoc m’atreveixo a comentar ho, i encara menys a compartir ho . Per això he decidit escriure. És que si no ho expresso, revento  ! És que és molt fort !

Va em llenço :  les mares tenen un pacte secret :  no dir mai a les seves filles que parir fa mal, i que ser mare et farà patir tota la vida ! Cal perpetuar l’espècie, i si elles ho han patit, nosaltres també . Solidaritat entre mares.

Què com ho sé ? Ho he entès  aquesta tarda mentre passejava per la platja i que veia els nens petits, bebès que fa poc que caminen, vora l’aigua amb les seves mares. He notat com una complicitat entre les mamis. Quan m’apropava d’una d’elles, em mirava, i amb el cap assentia. Jo per mimetisme feia el mateix i els hi retornava el cop de cap corresponent. Si no ens coneixem de res, que coi ens estàvem comunicant ?

De cop he tingut la sensació que totes les mares estaven connectades entre si. Que les unia ? Doncs si, els fills. I no només això, sinó una altra cosa. El secret. Aquest secret que és un pacte no escrit, no dit, però que totes sabem. No cal explicar-lo perquè cau pel seu propi pes quan ets mare.

No puc no dir-ho a les meves dues filles. Els hi he de dir. No vull que passin pel que hem passat totes ! Prou ! Sé que tindré enemics, gent en contra, em boicotejaran, però per fi se sabrà la veritat. No es mereixen les noves generacions saber ? Perquè si sap, pots escollir. Pots escollir ser mare sabent el que t’espera . Però és que resulta que ningú t’explica el que t’espera ! T’hi trobes ostia ! I llavors venen les frases siniques :  ara sabràs el que he patit jo per tu. Joder mama ! I tant et constava avisar me ! No....perquè el secret consisteix en això :  silenci. No dir res.

I quan esdevens mare, se’t censuren algunes paraules. Què qui les censura ? Tu mateixa ! Perquè acabes aprenent les regles del joc. Tu mateixa saps que hi ha coses que no podràs dir mai, ni tant sol insinuar-les. Perquè has de ser una bona mare, perquè durant uns anys deixaràs de ser tu per a ser la mare de. I aquest nou estatus, se suposo que és el que moment de la teva vida de dona que farà que et realitzis.

I una merda.

Et realitzes llegint un bon llibre, cuinant una truita amb patates, o anant de copes amb les amigues divorciades com jo.

Portem segles sent víctimes d’un secret no explicat però de conseqüències dràstiques. Les dones han fet pinya però no per evolucionar, sinó per ser esclaves del seu úter. I els homes contents de no tenir-les com a rivals. Elles han promocionat aquest secret i l’església en va fer el seu liev motiv : "i beneït és el fruit del vostre sant ventre: Jesús."

Necessito un mojito.