En el meu estimat país dels Pirineus estem d’eleccions. Diumenge elegim el nou Cap de Govern.
Ahir la meva filla em va dir que la mestra li havia donat deures per a mi: explicar les eleccions.
Com que sóc dona de colors, vaig pensar explicar-li utilitzant els colors.
Vaig començar així:
Ahir la meva filla em va dir que la mestra li havia donat deures per a mi: explicar les eleccions.
Com que sóc dona de colors, vaig pensar explicar-li utilitzant els colors.
Vaig començar així:
“Un país ha de tenir un “jefe” que és el representant de la gent que hi viu.
Aquest “jefe” l’escollim entre totes les dones i homes que tenim més de 18 anys i que som andosins.
Com que no tots pensem de la mateixa manera, es presenten diferents persones per a ser “jefes” amb idees i opinions diferents. Es com si cadascu tingues un color preferit :
- els uns prefereixen el blau
- els altres prefereixen el vermell
- uns altres els hi agrada el verd
- encara uns altres volen el blanc
- i uns últims prefereixen el gris.
El dia de les eleccions, la gent amb dret de vot, escollirem el color que més ens agradi i el color que hagi estat més votat correspondrà al del nou Cap de Govern.
- I tu mama quin color votaràs?
- Jo votaré el color que guanyarà.
- I com ho saps quin color guanyarà?
- Perquè cada vegada ho he encertat. De totes maneres guanyaran o els vermells o els blaus perquè son els colors preferits de la gent.
Llavors la meva filla, de tan sols 9 anys, però molt sabia ella, m’ha dit:
- I perquè no hi ha un partit violeta?
- Violeta?
- Si, mama, si remenes el color blau i el color vermell fa violeta i llavors segur que sortirien guanyadors!
Un partit violeta.... color de les dones.....Perquè no ?
Aquest “jefe” l’escollim entre totes les dones i homes que tenim més de 18 anys i que som andosins.
Com que no tots pensem de la mateixa manera, es presenten diferents persones per a ser “jefes” amb idees i opinions diferents. Es com si cadascu tingues un color preferit :
- els uns prefereixen el blau
- els altres prefereixen el vermell
- uns altres els hi agrada el verd
- encara uns altres volen el blanc
- i uns últims prefereixen el gris.
El dia de les eleccions, la gent amb dret de vot, escollirem el color que més ens agradi i el color que hagi estat més votat correspondrà al del nou Cap de Govern.
- I tu mama quin color votaràs?
- Jo votaré el color que guanyarà.
- I com ho saps quin color guanyarà?
- Perquè cada vegada ho he encertat. De totes maneres guanyaran o els vermells o els blaus perquè son els colors preferits de la gent.
Llavors la meva filla, de tan sols 9 anys, però molt sabia ella, m’ha dit:
- I perquè no hi ha un partit violeta?
- Violeta?
- Si, mama, si remenes el color blau i el color vermell fa violeta i llavors segur que sortirien guanyadors!
Un partit violeta.... color de les dones.....Perquè no ?
A les properes eleccions seré candidata i la meva filla serà la meva assessora.
Ara només em cal trobar el nom del partit. Algun suggeriment ?
6 comentaris:
La Barreja o Barrejat o les barrejades
aDONA-te'n.
Marie :
De barrejats segur que ho estarem !
Flavia :
ummmm m'agrada. Me'l apunto !
Es mi color favorito.
El que sale en la fotografía de portada de mi blog.
Antes te pongo cara de Baldufa "mamá"
J:-)
Creo que la que debería presentarse a política es tu hija..ha demostrado con la respuesta inteligencia y originalidad.. tú.. muy poco pedagógica con eso de qu votará al ganador..ja..ja.. saludos
Hola Baldufa,
Si els governs fessin les coses d'aquesta manera, tan.... normal. N'estic segura de que els colors serian nomès per acolorir la vida.
Que a gust que us votaria.
Una forta abraçada
Publica un comentari a l'entrada