Quan he de comprar un llibre sovint escullo el llibre en funció de les critiques, de la imatge de la tapa, o del comentari del darrere.
Els Best Sellers no sempre m’acaben agradan però com la majoria dels lectors, ens deixem influenciar pels mitjans de comunicació i pel marketing que es fa al voltant d’un escriptor i de la seva obra.
Acabem premian no el contingut d’un llibre, la seva qualitat literària sinó com s’ha sabut vendre. Tot acaba sent una questio d'imatge i de percepció.
Els escriptors mes passius, amb menys empenta o més humils, intenten fer-se un foradet en aquest mon on les grans editorials ens diuen el que hem de llegir sigui bo o dolent, Ells decideixen per nosaltres quin estil literari ens ha d’agradar, quin autor ha de ser el nostre preferit, i quin preu té el nostre gust per la lectura.
“J’ai tué Anemie Lothomb de Jean Pierre Gattegno” és una sàtira del mon de les Lletres. tracta de les dificultats que tenen els autors poc mediatics per sobreviure en el mercat del llibre. És una critica molt encertada del paper dels mitjans de comuncacio i dels lectors devoradors de best sellers però no sempre amants de la literatura.
Els Best Sellers no sempre m’acaben agradan però com la majoria dels lectors, ens deixem influenciar pels mitjans de comunicació i pel marketing que es fa al voltant d’un escriptor i de la seva obra.
Acabem premian no el contingut d’un llibre, la seva qualitat literària sinó com s’ha sabut vendre. Tot acaba sent una questio d'imatge i de percepció.
Els escriptors mes passius, amb menys empenta o més humils, intenten fer-se un foradet en aquest mon on les grans editorials ens diuen el que hem de llegir sigui bo o dolent, Ells decideixen per nosaltres quin estil literari ens ha d’agradar, quin autor ha de ser el nostre preferit, i quin preu té el nostre gust per la lectura.
“J’ai tué Anemie Lothomb de Jean Pierre Gattegno” és una sàtira del mon de les Lletres. tracta de les dificultats que tenen els autors poc mediatics per sobreviure en el mercat del llibre. És una critica molt encertada del paper dels mitjans de comuncacio i dels lectors devoradors de best sellers però no sempre amants de la literatura.
3 comentaris:
Quand je vais dans une librairie je sais rarement combien de livres, ni quels livres je vais acheter. Sauf en cas d'anémie littéraire, dans ce cas là j'achete une quinzaine de lives.
J'achete un livre que lorsqu'il provoque chez moi un sentiment, une sensation. Que se soit par le biais du titre, du résumé, de la première ou de la toute dernière ligne, ou encore parce que l'auteur à un style que j'apprécie.
Yo leyendo soy meticuloso , intento tener un programa de vez en cuando me salgo pero no voy leyendo de una forma muy desordenada , con el cine funciono por ciclos , en música si que escucho sin planificación , esto es bueno porque tengo un orden pero es malo porque me pierdo cosas por no hacerles ni caso.
No hay mejor recomendación que la de una persona que sabes que disfruta leyendo...por eso apunto los que recomiendan en algunos blog para cuando tenga ocasión.. tomo nota de este.
Publica un comentari a l'entrada