Le voyage dans le passé

Llegir-se l’ultim llibre d’un autor pot semblar un gest molt banal.
Pero no sempre es cert.
Aquest cap de setmana m’he llegit l’ultim llibre de Stefan Zweig que s’ha publicat !
Mil agraiments a la editorial francesa Grasset per haver-ne fet la traduccio.
La cosa es que van trobar un manuscrit inedit d’unes 100 pagines en un apartament de Londres. Despres de fer les justes verificacions es van adonar que es tractaba d’un Zweig.

Trama del libre : un home que ha hagut de lluitar molt per a sortir de la miseria s’enamora de la dona del seu protector, una dona generosa i mare de familia.
La parella es declara, i els dos saben el que sent l'un per l’altre. Pero la relacio sera purament platonica : el desti els separa. Quan es tornen a veure han passat 9 anys. Pensaven que els sentiments perdurarien, que serien els mateixos pero…
Si volen coneixer la continuacio busqueu una llibreria !

Zweig tracta en aquesta historia els seus temes predilectes : l’amor, la passio, la traicio, la dona i com sempre amb una psicologia extraordinaria. Aconsegueix fer ressaltar aquests sentiments tan contradictoris que portem dins de l’anima.
Un « coup de cœur » !

Referent al manuscrit : es va publicar parcialment en una revista l’any 29 i l’any 76, quan es va trobar el manuscrit integral va ser publicat a Alemanya. La traduccio francesa s’ha fet esperar : novembre 2008 !
No paro de pensar en la persona que va tenir durant 30 anys aquest manuscrit. De qui es tractava ? Un amic, un familiar de l’autor ? Es tractaba d’un home o d’una dona ? Era conscient del tresor que tenia entre les manes ? El va trobar o li van transmetre ? El va robar? Perque va decidir treure’l a la llum? i finalment, va contactar un antic amor per dir-li que encara l’estimava després de haver-se llegit el manuscrit ?
Jo crec que es el que hagues fet…i vosaltres ?