Des de que xafardejo blogs, m’he anat fent una llista de llibres i pel·lícules per llegir i veure. Ja sembla el catàleg de l’FNAC.
A més, quan entro en una llibreria no puc sortir-ne sense haver comprat almenys un llibre encara que sigui per a les meves filles. Sinó em sembla que estic pecant !
El dilema que tinc ara és per quin començo. He decidit finalment començar pels més curts i deixar els més llargs per quan estigui de vacances.
Aquest cap de setmana per exemple he aparcat “Lolita” (perdoni'm estimat Sr.Nabokov)i m’he llegit el llibre de l’Amelie Nothomb : “les combustibles”. Es pot llegir en un parell d’hores full time, amb dues pauses per anar a buidar la bufeta i anar a fer se un cafetó.
La trama és boníssima : un professor de literatura i dos alumnes estan en un pis tancats per que fora hi ha la guerra. Fa molt de fred i ja han cremat totes les taules de fusta per esclafar-se. Ara l’únic “combustible” que queda és el paper i el professor té una immensa biblioteca. La pregunta és : quins seran els primers llibres que passaran a la foguera i que per tant caldrà sacrificar per poder gaudir d'uns instants d'escalfo fisica ? Brutal !
11 comentaris:
No he llegit la trama perquè vull llegir-lo i a mi m'agraden els llibres immaculats. Jo tamté tinc una llarga lliste per comprar-me.
Per cert, veient la foto que has fet, m'han tornat a agafar ganes de llegir en francès, malgrat que penso que el tinc molt rovellat.
dintel : El llibre " les combustibles" es llegeix facilment perquà esta estructurat com una obra de teatre amb una unica escena amb tres personatges.
Miss Totem,
M’agrada el comentari que has posat en el meu “Blog”. Nosaltres dos hem donat la cara. És un comentari molt maco. Jo m’imaginava que terminava amb la paraula “amor”, peró no és així. Bé, tal com está, també esta molt bé. El que no sabia era que tenies un “Blog”. També ho hauries pogut dir. Me l’he estat mirant i el trobo molt maco. Aquesta tarda ja tinc feina: llegir-me el teu “Blog”. Veig, pel que he vist aquest mati, que és molt espontani i aixó té un atractiu suplementari. Si em dones permís, d’una manera o d’una altra, podria fer saber a tots els que segeuixen el de la Flavia que tu també tens el teu propi. Hi ha molta gent, com jo mateix, que no sabia que fent “Click” sobre “Miss Totem” et surt el “Blog”. T’ho dic, perqué jo he treballat tota la vida de Professor i un aprén que a la gent, perquè aprengui, se’ls han de posar les coses fàcils. No tot el que un sap, ho sap tothom.
Bé, ha estat una gran plaer, entrar en contacte amb tu, també per una altra via.
Felicitats pel teu “Blog”.
Si em permets, t’envio una abraçada cordial.
Antonio :
Em fa molta ilusió que m'hagis "localitzat". La veritat és que si, crec que tu i jo, fariem un bon equip !
No em molesta que comentis que tinc un blog. Endavant, com diuen, com més serem més riurem !
Ah i espero coneixer te en persona el dia 23 ! Com que vindré d'Andorra, ja saps, si necessites tabac o alcool.... avisa'm jejeje !
Una abraçada !
Miss Totem,
A mi també en fa molta il•lusió haver-te localitzat. Crec que tens tota la raó: tu i jo podríem fer una bona parella, perdó, un bon equip. Ara es tracta de saber què és el que farem en equip. D’entrada tu ets una bona pintora i haig de dir-te que m’he llegit alguns dels teus articles i escrius molt bé. Tens molta sensibilitat. Quan parles d’aquella alumna tan llesta, estic segur que estàs descrivint la teva adolescència. Té molta gràcies el Conte “Sombra aquí i sombra allà”. Hi ha un final que jo al menys no m’esperava. El teu clip d’àudio ”Ca marche – Le Roi Soleil” és molt maco. És el tipus de música moderna que m’agrada. Estic totalment d’acord amb tu en què hi ha una època en la vida en la que és millor mostrar-se un tal com és. Si als demés no els agrada, doncs, és el seu problema. Jo ja fa anys que m’he cansat de fer comèdia. Ara sóc el que sóc, i em manifesto tal com sóc, i, cosa meravellosa, la gent així em valora més.
Continuant amb això de formar equip: hauríem de tenir quelcom en comú. Veiem. Tu ets pintora i a mi m’agrada la pintura, sobre tot les pintures de les que conec l’autora. Si fas neteja a casa teva, no llencis cap quadre, ni els cremis, com aquell professor que tu expliques que, per necessitat, es va a posar a cremar els llibres. A casa meva hi ha parets que estan en espera de... Bé, això és una broma.
Sobre portar alguna cosa d’Andorra, moltes gràcies. Sóc fumador i també, de quan en quan prenc alguna copeta, però aquestes coses es poden comprar a Espanya, o, si vols, a Catalunya.
Finalment, i per no fer-me pesat, et dic que el teu “Blog” m’agrada molt i que me’l miraré cada dia per veure i llegir el que escrius.
Una cordial abraçada,
Me ha gustado la fotografía con todos los pendientes....yo también hice una igual :-)
Veo que lees en francés...
;-)
J.
Jeanne :
Si leo sobretodo en francés porque estudié en un colegio francés. Conozco sobretodo la literarura francesa.Y cuando quiero leer un autor estrangero si puedo encontrar la traduccion en frances lo prefiero porque me llega mas. Puede parecer una tonteria pero yo lo vivo asi.
Para mi la lectura en frances, la opera en aleman,la muscia en ingles, las pelis en espanyol, y el dia a dia en catalan !
Miss Totem,
Tu ets multilingüe. Quan no fas res, és a dir, quan dormis, ¿en quina llengua dorms? Perquè jo, el que és dormir, acustomu a dormir en Llatí, mai en Grec.
Antonio :
jeje en serio somies en llati ?
Tinc la sort d'haver nascut en un pais on de petits aprenem tres llengues : el catala, el castella i el frances. l'angles ve mes tard. El problema es que personalment acabo remenenant totes les llengues! Somio sobretot en catala que es la meva llengua materna
A mí me encanta ir de librerías. Por cierto, ¿has visitado la macrolibrería "BERTRAND" de la Rambla de Catalunya?
Publica un comentari a l'entrada