divendres, 6 de març del 2009

10 hores d'interpretacio : chapeau !


Aquest mati he escoltat a la radio que s’estrena a Paris l’obra de teatre « Le soulier de satin » de Paul Claudel sota la direcció de Olivier Py.
Es tracta d’una obra de teatre que dura 10 hores ! Si si no m’he equivocat escrivent, he marcat el numero deu , un ú i un zero.
Jo que estic en una companyia de teatre, i que l’obra més llarga que hem fet ha durat dues hores i mitja, no em puc estar de pensar en el temps de preparació per muntar un espectacle d’aquestes característiques!
És una marató de memòria, frases, interpretacions, vestuaris , llums , escenografia.
I jo penso: durant aquestes 10 hores, els actors faran els seves necessitats físiques ? menjaran? faran la siesta ? es dutxaran ?
I el públic ? repartiran entrepans, begudes i desodorants ? Podran aixecar-se per anar a estirar les cames ? i els fumadors ? els autoritzaran a fumar dins del teatre ? I el pàrking ? els hi sortirà caríssim !
Suposo que justament per la grandiositat de l’obra tant el públic com els actors han de ser realment excepcionals. Apassionats del teatre, pacients, amb un domini de la llengua perquè es tracta d’un text feixuc, i sobretot han d’estar acostumats, els uns, ha estar de peus i els altres, a estar assentats.
M’imagino la conversa d’una parella de Paris, dissabte al mati a les 10h :
V- Escolta François he quedat amb unes amigues per anar al teatre ara al migdia.
F- Al migdia ?
V- Si.
F- Ah.Quedem per dinar ?
V- No millor per sopar, quan surti de l’obra.
F- Tens un amant ?
V- No, perquè ?
F- Per res. Doncs jo Valérie marxo a la piscina. Tornaré passat demà. Tinc una amant però no sé trobar excuses tan esplèndides com les teves.
V- T’odio
F- Jo també

8 comentaris:

Ico ha dit...

Ay... los parisinos siempre tan espectaculares para todos. No es suyo el refrán " para qué hacerlo fácil si puedes hacerlo dificil". Habrán querido entra en el guinnes ..? no demasido vulgar..¿Yo también me hago las mismas preguntas...cuando descubras cómo resuelven todas esas pequeñas y necesarias necesidades y el precio del parking lo cuentas.

Soledad Sánchez Mulas ha dit...

Muchas gracias por tu visita y tus palabras.

Siento enormemente no saber catalán para poder disfrutar realmente de tu blog.

Un beso.

Soledad.

ANTONIO MARTÍN ORTIZ. ha dit...

Miss Totem,

S'han de tenir ganes per aguantar deu hores veient una obra de teatre. A mi les pel·lícules que duren més de dues hores s'em fan llargues. L'única cosa que puc fer seguida durant deu hores es dormir, però dormir sol, perquè, com tothom s'imagina, si dorms acompanyat, poden passar coses..., sobretot, si (en el meu cas) cas és una dona la que m'acompanya.

Yo tenía un amigo (RIP) que decía:
Dormir, lo que es dormir, prefiero hacerlo solo. Otra cosa es acostarse, yo prefiero acostarme con compañía.

Ets, Miss Totem, una dona perfecta: pintura, teatre, música, lectora, i què sé jo què més.

He llegit en algun lloc que, en època de J.S.Bach, la interpretació de "La Passio segons Sant Mateu" duraba un dia sencer. Feien un descans per dinar. Autèntic.

Bé, que no us nevi aquest cap de setmana a Andorra i que tinguis un bon cap de setmana.

Un petonet,

Antonio

Anònim ha dit...

Ostras 10 horas, hay que aguantarlas, no se porque pero me agradaria ver esa obra.
Ver como resisten los actores, como luchan contra el tiempo, como llegan a mantener tu interes, a captar tu atencion ... durante tanto tiempo.
Tiene que ser una experiencia excepcional.
Si sabes mas cosas a cerca de esa obra, no dudes en compartir la informacion
Gracias

´´ ha dit...

Mi record creo que son cuatro horas en una obra :Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte de Ramón María del Valle-Inclán .

Es demasiado , hay que ser breve.

ANTONIO MARTÍN ORTIZ. ha dit...

En el Día Internacional de la Mujer, no me resisto a enviarte este poema de la poetisa Safo de Lesbos, la más famosa de la Antigüedad, que vivió en el siglo VII aC., escrito en estrofas precisamente Sáficas, estrofa inventada por ella. Seiscientos años después el poeta Romano Gayo Valerio Catulo, admirador suyo, hizo una traducción casi literal de él al Latín. Pero eso será para otro día.

Me parece igual a los dioses ese
hombre que ahora está frente a ti sentado,
y tu dulce voz a tu lado escucha
mientras le hablas

y tu amable risa; lo cual, te juro,
en mi pecho el alma saltar ha hecho:
pues te miro apenas y mis palabras
ya no me salen

se me queda rota la lengua y, suave,
por la piel un fuego me corre al punto,
por mis ojos ya nada veo, y oigo
sólo un zumbido,

me destila un frío sudor y entera
un temblor me apresa, y cual la paja
amarilla estoy y mi muerte siento
poco alejada.

Pero todo habrá que sufrirlo, incluso...


[Φαίνεταί μοι κῆνος ἴσος θέοισιν
ἔμμεν᾽ ὤνηρ, ὄττις ἐνάντιός τοι
ἰσδάνει καὶ πλάσιον ἆδυ φωνεί-
σας ὐπακούει

καὶ γελαίσ‹ας› ἰμέροεν. τό μ᾽ ἦ μάν
καρδίαν ἐν στήθεσιν ἐπτόαισεν.
ὢς γὰρ ἔς σ᾽ ἴδω βρόχε᾽, ὤς με φώνη-
σ᾽ οὖδεν ἔτ᾽ εἴκει,

ἀλλὰ κὰμ μὲν γλῶσσα ἔαγε, λέπτον
δ᾽ αὔτικα χρῶι πῦρ ὐπαδεδρόμακεν,
ὀππάτεσσι δ᾽ οὖδεν ὄρημμ᾽, ἐπιρρόμ-
βεισι δ᾽ ἄκουαι,

ἀ δέ μ᾽ ἴδρως κακχέεται, τρόμος δέ
παῖσαν ἄγρει, χλωροτέρα δὲ ποίας
ἔμμι, τεθνάκην δ᾽ ὀλίγω ᾽πιδεύης
φαίνομ᾽ ἔμ᾽ αὔται·

ἀλλὰ πᾶν τόλματον, ἐπεὶ +καὶ πένητα]

Un beso,

Antonio

dintel ha dit...

Jajajajajajajaja. Jo, l'obra més llarga que he interpretat duraba tres horas y picu. I la que he vist, sis.

ANTONIO MARTÍN ORTIZ. ha dit...

Miss Totem,

Crec que ets una lectora molt intel·ligent, una dona molt simpàtica, molt "guapa", una bona pintora, una dona que estima la vida i els amics, i moltes coses més.

Se m'ha oblidat quelcom important?

Un petonet,

Antonio