Vaig estressada. Masses coses al cap. Masses decisions importants a prendre.
Vaig xutada de nicotina i cafeïna. Molt malament per la salut però ideal per aquests moments.
Avui em faria passar per boja. Quan et fas la boja la gent et mira de reüll, però et deixa en pau perquè se suposo que no estàs bé.
Avui aniria a fer una reserva a l’Hotel, perdò, a l'Hospital cinc estrelles que tenim aquí. Quarta planta. Psiquiatria. Amb unes vistes precioses a Caldea, la Comella i Carroi. A més està ubicat a la zona pija d’Andorra. Tot un luxe.
En mig de gent amb malalties mentals.... jo seria la més normal. O no. Qui són els normals, els hi aguantem i suportem la vida o els qui acaben explotant perquè ja no poden més ? potser és més natural esclatar que no fingir, reprimir-se , fer-se el valent. Al final ningú sap qui és el boig de veritat.
Doncs això 4 setmanes aïllada del món convencional, amb el plat a taula, calenteta, distreta i camells legals : drogues a dojo, a tota hora i sense pagar ni un duro !
Igual m'agradaria i no voldria tornar a casa. Ups això és perillós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada