El cotxe.
Un lloc on amagar-se, on evadir-se. Estem sols. Protegits.
Arribo al pàrking del super. M’aparco al costat d’un cotxe vermell. Dins hi ha una dona fumant amb la finestra oberta.
Quan surto de fer les compres, el cotxe vermell continua al costat del meu, i la dona continua fumant. Ara m’adono que està parlant per telèfon.
Deu portar així uns 40 minuts, que és el temps que he tardat a comprar.
M’imagino que la seva trucada és de caire d’allò més privat. Quan algú s’està tant de temps al telèfon, fumant dins d’un cotxe, i a les 20h, jo diria que és perquè es tracta d’una conversa que no es pot tenir en cap altre lloc. Trucada secreta. Ilegal. Pecadora. Infidel.
Estarà parlant amb un amant, un amic amb possibilitat d'esdevenir un amant? Riu molt, té un somriure ximplet, innocent i de felicitat. Potser li acaben de dir, bonica, princesa, preciosa, t’estimo.
De cop sento: “Bé mama quedem així, sóc jo qui passo a recollir el pastis i a les dos ens trobem a casa….si seré puntual….no et preocupis que no m’haureu d’esperar…”.
Engego el cotxe i marxo deixant aquella dona fumant i parlant senzillament amb la seva mare. Realment sóc molt entravessada……
Un lloc on amagar-se, on evadir-se. Estem sols. Protegits.
Arribo al pàrking del super. M’aparco al costat d’un cotxe vermell. Dins hi ha una dona fumant amb la finestra oberta.
Quan surto de fer les compres, el cotxe vermell continua al costat del meu, i la dona continua fumant. Ara m’adono que està parlant per telèfon.
Deu portar així uns 40 minuts, que és el temps que he tardat a comprar.
M’imagino que la seva trucada és de caire d’allò més privat. Quan algú s’està tant de temps al telèfon, fumant dins d’un cotxe, i a les 20h, jo diria que és perquè es tracta d’una conversa que no es pot tenir en cap altre lloc. Trucada secreta. Ilegal. Pecadora. Infidel.
Estarà parlant amb un amant, un amic amb possibilitat d'esdevenir un amant? Riu molt, té un somriure ximplet, innocent i de felicitat. Potser li acaben de dir, bonica, princesa, preciosa, t’estimo.
De cop sento: “Bé mama quedem així, sóc jo qui passo a recollir el pastis i a les dos ens trobem a casa….si seré puntual….no et preocupis que no m’haureu d’esperar…”.
Engego el cotxe i marxo deixant aquella dona fumant i parlant senzillament amb la seva mare. Realment sóc molt entravessada……
3 comentaris:
Ma voiture, c'est un peu ma carapace, mon espace de liberté, d'évasion, celui qui me permet d'aller loin droit devant sans me retourner, l'endroit ou je peux chanter, pleurer en paix, m'isoler mais aussi cette chose qui me raméne toujours à mon quotidien, au bercail, au supermarché...
Je crois que si je devais être propriétaire d'une seule cose dans ma vie, je voudrais que se soit d'une voiture.
Es que las madres pueden ser muy pesadas.. y realmente hay momentos que nos hacen sentir que aún somos niños por lo que es lógico que sienta verguenza de que alguien pueda escuchar la conversación...ja..ja
Se cree el ladron que todos son de su misma condición.....
Publica un comentari a l'entrada