dilluns, 4 de maig del 2009

Vaig de comunions


El proper cap de setmana comencen les comunions. Ja tinc unes quantes invitacions pendents.
Quin negoci les comunions. Els fotògrafs fan l’agost. Proposen uns àlbums de fotos que semblen més aviat el Book d’una futura top model. Els vestits que porten les nenes son vestits en miniatura de núvia però el preu és gran, gran i gran ! Els nens porten uns trajes de mariners que en un país de muntanya com el meu, trobo que no és molt apropiat ....Els restaurants estan tots a tope i les perruqueries iguals.
He de fer un regal de comunió a un nen i vaig perduda perquè no sé que comprar-li. Un joc, un rellotge ...etc ? I jo penso : no seria més apropiat un regal amb alguna connotació més espiritual ?
No sé una Bíblia, un nou testament, un llibre sobre les diferents religions....
Si opto per aquest tipus de present sé que passaré per una rara...i el nen s’endurà un bon disgust. Que contradictori oi ?
Sóc de cultura cristina i em considero agnòstica. Però crec que el coneixement de les grans religions és necessària per entendre l’evolució de la humanitat, la seva historia, i els seus fonaments.
Sempre he considerat que demanar-li a un nen de fer la comunió amb només 8 anys era una bajanada. Com se li pot demanar a un infant de reflexionar sobre el sentit de la vida, en el bé, el mal, el perdó, la confessió, i en escollir una creença? L’home evoluciona, i les seves creences també en funció del seu viscut. Es tarda molt en obtenir respostes , quan s'obtenen és clar. La majoria dels nens no han tingut temps de fer tot aquest procés de reflexió.

I és que fan la comunió per fer-la. Sense qüestionar-se. Ara que hi penso...si que es qüestionen i molt : “que demano per la meva comunió? una Nintendo DS, una PSP, una maquina de fer fotos, un mòbil, un portàtil......”

4 comentaris:

ANTONIO MARTÍN ORTIZ. ha dit...

Miss Totem,

Sobre las Comuniones: creo que es como un espectáculo circense, donde la gente se emperifollan de lo mejor y luego es "la hostia", porque te dan, por vez primera, "la hostia consagrada". Yo hice la comunión, pero no recuerdo que me hicieran regalos. No me importa haberla hecho, pero, vamos, si tuviera que hacerla ahora, pues... no sé.

Intenté entrar en la página de Flaubert y no me aclaré.

Sobre el comentario que has hecho en mi blog y mis conocimientos de anatomía, ten en cuenta que lo mío es la teoría: la práctica es otra cuestión: como todo el mundo, más o menos.

Un abrazo desde España,

Antonio

Què t'anava a dir ha dit...

Fes com jo: ni me la van fer fer ni vaig a les que em conviden. És un tema que em queda llunyà llunyà...

Ico ha dit...

yo la hice vestida de monja y me duró medio día el hábito limpio..ja..ja antiguamente llevábamos una estampita a las tias y nos daban un moneda y tan contentas. Hoy es todo un negocio..pero pienso sino será un pre-preparatorio para las futuras bodas... el traje es idéntico...

dintel ha dit...

No m'agraden gens les comunions, ni les noces, ni res de tot això. Sóc esquerpa.