dijous, 12 de febrer del 2009
Quina nevada a Andorra !
Ha estat un dia caòtic però quina il•lusió veure tanta neu !
La gent estava espantada i alhora excitada perquè la neu té això, un costat màgic !
Tothom fent fotos, tothom mirar els flocs de neu que anaven caient dignament i sense escrúpols ! Invasió de blanc i de puresa ! Brutal !
Quan he arribat al parking he hagut de “trobar” el meu cotxe ! Impressionant quasi un metro de neu al capot !
Al costat tenia un turista anglès, intentant despullar el seu cotxe de la dolça capa de neu pols.
Jo he tret una carpeta del bolso que ha esdevingut una excel•lent pala i m’he passat 10mn treien neu. Ho he fet amb un somriure d’orella a orella i m’he oblidat del fred i de que se m’estaven gelant els dits. M’he improvisat en “lleva neus manual “.
En l’aparcament exterior, es vivia un ambient de germanor : la gent s’ajudava a treure la neu, a posar cadenes, explicant als turistes quin era l’estat de les carreteres, donant consells.
Estava orgullosa de la generositat que sortia espontàniament de la gent .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Miss Totem,
Et tenim enveja aquí a Barcelona per l'espectacle de la neu. Aquí ja no sabem el que és nevar. La ciutat és així. Cotxes, cotxes i més cotxes, és el que hi ha. I, si et descuides, et foten el bolso o la cartera al carrer.
Miss Totem,
Encara esteu enterrats per la neu? Aquí van dir a la Tele que va haver-hi llocs a Andorra on van caure 4 metres de neu.
Sobretot, que no se us congelin les idees1.
Bona nit i cordialment
Molt xula la neu, però jo sóc molt fredolica.
Antonio :
Ara només ens queda una neu bruta pels carrers. Ha perdut tot el seu encantant ! La mateixa cosa, passats uns dies es converteix en una massa marronosa i fastigosa. Pobra neu un dia per l'altre ja no ens roba tan el cor ! Que injust oi ?
Dintel :
Un bon gorro una bona jaqueta i el problema del fred està solucionat. A més al Pirineu tenim molts dies de sol i t'oblides del fred.
Arriba a la neu, el que passa amb totes les coses, el temps i la rutina les tornen ordinàries i a vegades lleiges
Y pensar que aquí vamos en camisetas y nos bañamos en el mar los días de sol....aquí la única nieve soy yo... se echa de menos un poco de blanco...
Publica un comentari a l'entrada