dimarts, 17 de febrer del 2009
UNA BONA INVERSIÓ
Llegeixo a la premsa francesa que el sector de la llibreria no està patint els efectes de la crisis econòmica. Me’n alegro sincerament. Fins hi tot semblaria ser que durant el mes de desembre les vendes van ser inesperadament elevades.
En temps de crisi la gent comprar menys o millor dit comprar diferent. Busca regals que puguin ser apreciats i alhora accessibles per a la butxaca. El llibre és un valor segur i a més no passa mai de moda. El pots llegir o no , guardar-lo per les vacances, el pots deixar, intercanviar, dur-lo al cotxe per aprofitar d’aquells 10 minuts de cua per llegir, o quan vas al metge, al banc, treure’l i fullejar-lo. Les frases que mes t’agraden les pots recopiar, exposar o enviar. Tot això en un sol objecte rectangular que de vegades no supera els 100 grams !
No cal ser li fidel a un llibre, en pots estar llegint dos al vegada i no dirà res. El lector por ser obertament polígam ! El pots tenir aparcat momentàniament i tornar-lo a agafar quan n’has acabat un altre. No és rancorós. O fins hi tot no llegir-lo mai i quedar-se allà plantat. Encara que tingui un dit de pols a sobre, sap que te’l mires de tant en quan i que un dia te l’emportaràs al llit per llegir-lo. És qüestió de temps.
I així va passant de l’estanteria al moble, del moble al bolso, del bolso al cotxe, del cotxe al despatx, del despatx al cotxe , del cotxe un altre cop a l’estanteria de casa.
Com tot aventurer que surt de casa , el seu físic se’n pot ressentir : alguna rallada, alguna punta doblegada, alguna taca de cafè...i de vegades fins hi tot l’amputació d’una pagina ! Tot i aquestes mutilacions, el llibre, continua essent un llibre, no s’immuta no baixa la guàrdia, es manté ferm . L’anima del llibre perdura i les seves paraules no es mouen, son sempre les mateixes, nos es contradiu un dia per l’altre com fem les persones, no mou ni una coma, ni un punt !Som nosaltres els lectors qui interpretem segons el dia allò tan estàticament escrit.
Recordeu : invertiu en llibres és un valor segur !
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Crec que el llibre és un valor segur, perquè per mí un llibre és un vaixell entre la realitat (a vagades complicada) i el somni, la llibertat. Un llibre és un tresor que cal descobrir, pel qual l'autor ens ha deixat algunes pistes. Un llibre, mai és gelós, mai és introvertit, pot ser descobert, abandonat, doblegat, perquè el llibre viu a través d'aquestes frases que memoritzem, a través des nostres abandonaments, de nostra interpretació.
El llibre és un valor segur, si no pots invertir, buscat amics “bibliofilics”.
Em pots dir a quin diari has llegit aquest article. Gracies
El post és meu, no és tracta de cap article copiat.
La idea de escriure'l m'ha vingut perque aquest mati he llegit un article que parlava del sector de les llibreries a França.
El trobaràs a:
www.lefigaro.fr secció Livres.
Vaig entendre que el post era teu lo que volia saber era a quin diari havias trobat l'article que parlava de les llibreries franceses
Estic totalment d'acord amb la seva visió del llibre.
És bo veure gent com tu que dona molta importància als llibres en una societat o la cultura de la lectura és abandonada en favor de la televisió, de la WII, de la PS ...
Crec que el gust per la lectura és una cosa que s'ha de treballar, de desenvolupar al llarg de les lectures.
Miss Totem,
Ja feia dies que esperava una nova ENTRADA teva. Es veu que la neu ho ha colapsat tot a Andorra. Però valia la pena esperar. M'agrada molt la teva visió dels llibres. De ben segur que algú ha dit que "el millor amic és un llibre". Tenen els llibres totes les qualitats que tu dius. Jo crec que, entre els llibres, hi ha una mena de jerarquia. Hi ha alguns que un se'ls estima més que d'altres. Ara bé, els llibres tenen un defecte: quan has deixat un llibre a algú, ja no torna més. És com una mena de divorci o separació definitiva. És una amistat que es perd. No hi ha ningú que torni els llibres deixats en prèstec. Jo, quan haig de deixar algun llibre, el que faig és comprar-me un de nou i deixar en prèstec el vell. Així no perdo mai cap.
Cordialment,
PS.: Hi ha, tanmateix, quelcom millor que un llibre.
Yo no suelo leer dos libros a la vez , en realidad tengo una idea super estructurada de lo que voy leyendo , luego se rompe, pero en principio todo esta bastante planificado .
Qué puedo decir de los libros....son un pasaporte a otros mundos...son el camino hacia un viaje que no te deja igual...son tan necesarios que de no existir habría que escribirlos todos de golpe...
POr cierto, la obra que has elegido para iluminar este post es preciosa ( conoces al autor?)
J-
Antonio :
No és que hi hagi alguna cosa millor que un llibre, crec que hi ha moments per tot.
Francis :
Que meticuloso eres con la lectura ! A cada uno su manera de leer. A mi me gusta tener el libro de la noche y el libro del dia. Acostumbran a ser de estilos muy opuestos que es lo que conviene ya que los leo en momentos muy particulares del dia.
Jeanne :
Verdad que es buenisima la pintura ? La descubri ayer por casualidad por internet. Se trata de una pintora de Aix en Provence (FR) y firma Delphes (FR). Su pagina web es :
http://www.delphes.eu
Daros una vuelta porque merece la pena. A mi me ha encantado !
Miss Totem,
Acepto la teva correcció. Tens raó. Deia Horaci:
"Est locus unicuique suus"
(Hi ha un lloc per a cada cosa)
Deia Ciceró:
"Sapientis est rectificare"
(De sabis és rectificar).
Penso jo:
"Com sempre, les dones sou més assenyades que els homes".
Bona nit
Soposo que llegir és menys car que sortir.
Antonio :
No pretenc donar lliçons, això ho deixo pels mestres i sàvis, només exposo la meva humil opinió !
Dintel:
Uf no sé que dir-te ! En el meu cas surto poc i quan entro en una llibreria em transformo en una compradora molt compulsiva ! I t'asseguro que m'acaba sortin cara la pasió pels llibres !
Miss Totem,
Resulta que la teva opinió, que tu qualifiques d'humil, és, ara com sempre, molt assenyada.
I un altra cosa: estic segur, malgrat que tu opinis el contrari, que molta gent té moltes coses que aprendre de tu. Jo sóc un d'ells.
De veritat.
Suposo que el que tenia el manuscrit va esperar 30 anys per publicar-lo tot, perqué pensava que encara hi havia vives persones que es podien sentir al·ludides en el llibre. Va esperar que murissin totes. ¡Ara, és ben trist haver d'esperar que mori algú per publicar un llibre! És el motiu pel que jo no deixo res escrit, perqué ningú disitgi la meva mort per publicar els meus escrits. És que la mort, quan vol venir, ve sola. No necessita invitació.
Publica un comentari a l'entrada