Cada vegada que parlo amb algú sobre el tema del messenger, facebook o dels blogs en general quasi sempre em diu el mateix : "jo passo d’aquestes coses, m’hi connecto molt poc ".
Però curiosament quan em connecto sempre els trobo connectats. A menys que algú els hagi usurpat la seva identitat ! Qui sap...
Això és com la tele basura : ningú diu que mira els programes que anomenaré de "misèria humana" però ves per on, son dels programes amb més audiència.
Dedueixo que els hi fa vergonya admetre ho. Jo n'he mirat que no valien per res però em feien passar l’estona i amb molt de morbo. Ja és trist oi ? Ara ja no, per que arribo massa tard a casa. Però no me’n amago.
Potser en relació amb al post anterior, podríem dir que tots amaguem alguna cosa : algun desig, algun trauma, alguna frustració, algun neguit, algun amor.....Com diuen els francesos “ Notre jardin secret”.
Trobo que està bé tenir coses guardades. No cal compartir ho tot amb els altres. Està bé poder compartir amb si mateix. Es tan difícil tenir secrets en un món on tot se sap !
Segurament que és amb nosaltres mateixos que som més sincers. I potser aquests secrets que tenim son els que ens fan ser més persones i sentir nos encara més vius.
6 comentaris:
No se si es el secreto que nos hace sentir vivos o las possibilidades que nos deja imaginar si se consiguiera lo que ese secreto esconde, o si se descubriera.
Pienso que al ser tan complejos necesitamos tener nuestro "jardin secret" y tambien dejar un poco la puerta abierta para la gente mas cercana, sin dejarlos entrar
Doncs a mi no em fa vergonya dir que sóc internauta en quasi totes les modalitats.
marie : dejar un poco si pero no mucho. Si no, te quedas sin jardin !
Dintel : possiblement tens un entorn propici per adir i fer el que vols. Pero no ´ss aixi a tot arreu. Esta bé poder dir qui ets sense embuts.
Em sembla que es pot dir mentides a si mateix.
Ens persuadim de moltes coses a vegades... i aixi no estem sincers amb nosaltres mateixos...
Ens podem dir: "No,no !!! No estic fent sofrir aquesta persona..." pero la veritat es que aquesta persona esta patint per culpa nostra...
"Notre jardin secret", no es lo que no volem dir, molt sovint es lo que no podem dir perque, potser,ens fa vergonya...
anonim:
efectivament que podem enganyar-nos perque potser de vegades la veritat és massa dura d'acceptar. Pero durant quan de temps ? Arriba un moment que som conscients que ens estem enganyant i ja no ens consola la mentida. La mentida deixa el seu lloc a la realitat i cal asumir-la el millor que podem.
Estic d'acord amb tu que "El nostre jardi secret" inclou tambe tot allo que no podem dir per que ens fa vergonya
Miss Totem,
Tens més raó que una Santa. Jo crec que no té sentit enganyar, perquè, si enganyes l'altre, l'altre no està parlant amb tu, sinó amb una altra persona. Aixó, és clar, quan es tracta de relacions personals. Jo tinc una teoria: si als altres no els agrado com sóc, és el seu problema. Ells s'ho perden. Jo me n'en foto. Crec que és la meva millor qualitat.
Quan es tracta de parlar amb una persona amb la que emocionalment no tens cap relació, és una altra qüestió. Un, lógicament, no aniria a dir-li a un Professor que ha copiat en un examen, o a un banquer que estàs arruinat, quan vas a demanar un prèstec.
En quant al tema de l'Internet, doncs, tothom s'hi conecta. Els que no ho fan és perquè no ho saben fer. ¡Pura enveja són aquestes crítiques!
A veure, ¿com hauria pogut jo conéixer una dona tan simpàtica i tan alegre, tan viva, i tan autèntica, com tu, si no fos per l'Internet?
Publica un comentari a l'entrada