dissabte, 31 de gener del 2009

Calla....que encara rebràs



Sabia que em costaria posar un post setmanal. El dilema que tinc, i reconec que no val com a excusa, és sempre el mateix : i de que parlo ? quin tema escullir ? personal ? d’interés general ? intel.lectual ? provocador ? No sé qui llegirà els meus posts, pero he de quedar bé. No se sap mai….
Llavors perdo tota espontanietat. Potser m’hagués agradat comentar aquell tema pero no…perquè sabran de quin partit politic soc. Potser podria comentar aquell article de…pero no perquè sabran de quina religio soc. Potser podria penjar el video del cantant…pero no, per que desvelaria els meus psicodelics gustos musicals.
He de fer part de la norma. No destacar. Ser discreta. Ser bona nena. He de ser politicament correcta. A menys que fossi completament anonima. Pero no és el meu cas. Tinc ben penjada la foto. No només la foto està penjada…. I no ha estat un acte per presumir. Tot i que, he quedat interessant oi ? Pero no. M’agrada veure la cara de la gent quan em parla. Per tant a mi també m’agrada donar la cara.
I ja hi som. Ja no podem dir tot allo que pensem. Bé els més coratjosos si. Jo, no ho soc. Soc de les que pensen : i que diran ? calla dona que encara rebràs.
Segurament quan la vida m’hagi fet patir més no tindré tanta por a dir el que penso i ser jo mateixa. Perquè…que passaria si la gent que em coneix sabés que reivendico la meva cultura cristiana, pero que soc atea ? que a Espanya votaria als socialistes, a França la dreta i Andorra el meu vei ! que escolto Flaix FM cada mati per anar a treballar fent explotar els decibels dins del meu cotxe ? i que a més ……Ostres !!! què estic fent ? què he dit ! Els meus pensaments han dictat aquesta ultima frase a els meus indisciplinats dits ! Ara tothom coneixerà algunes de les meves opinions. Em tancaran ? em castigaran ? em posaran cara a la pared ?

Per si de cas agrairia que algu crees una plataforma d’ajuda per a mi. Jo Senyors només volia tenir un blog, com tothom, per quedar bé, per que fa jove i ja vaig pels 37 i una ja es comença a sentir vella , i ara igual em jutjaran per dir qui soc i no qui hauria de ser …
En tot cas ha estat un plaer.
Ah si ! doncs ja que hi som, total em tancaran igualment, que sapigueu que també soc nacionaliSTA, feminiSTA i tot el que acaba per STA….

13 comentaris:

Jeanne ha dit...

Sabes, tus dudas y miedos son la razón principal por la que muchos elegimos el anonimato.

Dentro de el uno se siente más libre para decir lo que quiera sin tener que plantearse lo que creo que te estás planteando....

No es que la gente no quiera dar la cara, sólo piensan que en este lugar no están para eso.

A mi todo me parece bien, cada uno elige su opción.

El problema empieza cuando empiezas a NO sentirte libre...en ese momento el Blog empieza a sufrir.

J.

baldufa c'est moi ha dit...

Pero es triste no poder decir lo que piensas en un pais donde existe supuestamente la libertad de expresion ! Sera que todo es una farsa y que nos tienes mas fichados de lo que nos imaginamos ?
O es que la libertat solo existe de forma anonima ? Por lo tanto la libertat no existe, se esconde...

Anònim ha dit...

Posseïm tres precioses coses : la llibertat de paraula, la llibertat de pensar i la llibertat de no exercir ni una ni l'altre.

A falta de poder dir tot, un es pot permetre de pensar i imaginar tot lo que vol.

Però és bo tenir un espai on poder expressar-se un mínim, ja que fins i tot si no es pot dir tot, sempre expressem una mica els nostres pensaments.

En la societat actual la llibertat d'expressió no és una farsa, però es troba limitada per la presència i les llibertats dels altres. Ja que el que dius té un impacte sobre la resta de la societat.

baldufa c'est moi ha dit...

Per tant Meri, la meva llibertat acaba on comença la llibertat dels altres ?

Anònim ha dit...

La teva llibertat acaba allà on decideixes parar-lo.

Però la cultura catòlica de les societats occidentals t'imposa censurar-te per respecte per a l'altre.

Depèn de cadascun trobar el seu punt d'equilibri.

baldufa c'est moi ha dit...

Estic d'acord amb tu Meri. Jo ara estic en el punt de saber fins on arriba la meva llibertat !

Anònim ha dit...

La llibertat, com el punt d'equilibri, com la saviesa s'adquireixen amb l'edat i el temps

Deixa fer el temps

baldufa c'est moi ha dit...

gràcies per aquest precios consell !

Anònim ha dit...

No és realment un consell sinó més aviat la meva visió de les coses

No hi ha de què

dintel ha dit...

Bueno, mientras no se le tape la boca a House, todo funciona. ;)

dintel ha dit...

Interessants el comentaris.

baldufa c'est moi ha dit...

si si al Dr House ni tocar lo Dintel !

Anònim ha dit...

Només volia escriure unes línies per dir-li al seu lloc realment genial! He estat buscant aquest tipus d'informació per un llarg temps .. No sòl contestar als missatges, però jo en aquest cas. WoW gran fabulós.