Alguns puristes del tercer art, la pintura, troben molt poc correcte sabotejar quadres coneguts, afegint-hi elements nous per motius purament comercials.
Dic això després de veure la noticia de la mort del pintor Amèrica Andrew Wyeth, conegut sobretot per la seva pintura “Christina's World”.
La marca Budweiser va utilitzar aquest quadre per fer-ne un anunci que als meus ulls està molt encertat ja que mirant el quadre ens dona realment la sensació que “Christina” es mort de ganes d’arribar al cim de les cerveses Bud. Per extrapolació, nosaltres també tenim ganes de accedir a la cervesa.
Un altre quadre molt utilitzat per fer anuncis és el “Dejeuner sur herbe” de Manet - un dels meus pintors preferits del moviment Impressionista -.
Per mi és un bon mitjà per arribar a la gent que potser no coneix un pintor, i per tant és una manera d’apropar el públic a l’art.
Jugar amb elements moderns en un marc clàssic no deixa de ser compatible. L’efecte xocant i “transgressor” fa que no deixi a ningú indiferent. Agradarà més o menys però en tot cas recordarem l’anunci i de passada el quadre. Només per aquest últim punt valia la pena pervertir l’obra en qüestió.
Dic això després de veure la noticia de la mort del pintor Amèrica Andrew Wyeth, conegut sobretot per la seva pintura “Christina's World”.
La marca Budweiser va utilitzar aquest quadre per fer-ne un anunci que als meus ulls està molt encertat ja que mirant el quadre ens dona realment la sensació que “Christina” es mort de ganes d’arribar al cim de les cerveses Bud. Per extrapolació, nosaltres també tenim ganes de accedir a la cervesa.
Un altre quadre molt utilitzat per fer anuncis és el “Dejeuner sur herbe” de Manet - un dels meus pintors preferits del moviment Impressionista -.
Per mi és un bon mitjà per arribar a la gent que potser no coneix un pintor, i per tant és una manera d’apropar el públic a l’art.
Jugar amb elements moderns en un marc clàssic no deixa de ser compatible. L’efecte xocant i “transgressor” fa que no deixi a ningú indiferent. Agradarà més o menys però en tot cas recordarem l’anunci i de passada el quadre. Només per aquest últim punt valia la pena pervertir l’obra en qüestió.
5 comentaris:
Siempre me ha parecido bien el "apropiacionismo", así que no se lo puedo negar a las grandes empresas (a las que suelo negarles casi todo).
Otra cuestión es la de los derechos. Una cuestión legal: ¿debe dar el artista su consentimiento para cualquier manipulación de la obra? Por sentido común creo que sí; y cobrar además los derechos de reproducción que les correspondan.
Comprar una obra, por ejmplo, no debe incluir los derechos de reproducción.
Quitando eso, coincido contigo en que es un buen anuncio.
(espero me perdones, pero aunque entiendo el catalán leído, al menos en un porcentaje suficiente, cuando te haga un comentario tendré que hacerlo en castellano).
encantadisima que pases por aqui en castellano, francés o ingles ! todo un honor tener a Nan por mi blog !
A mi también me encanta Manet y entre sus obras adoro el retrato en pastel de Madame Manet sobre el sofá azul.....es magnífico.
Un saludo.
J.
( Sorry, es que sólo he entendido esa parte)
Nan:
Efectivament siempre hay que procurar de preservar los derechos de los autores.
Jeanne:
No sera que ultimamente tiene muchos rendez vous con los sofas ? :-)
Si precioso el cuadro de Mme Manet, no se porque me hace pensar en Botero ! Ya ves !
Penso que és bo que existeixi la llibertat de fer art sobre art i de buscar maneres d'integrar diferents estils i époques. A mi, personalment, m'agrada molt.
Publica un comentari a l'entrada